Belga i andalús alhora, Álvaro Gastmans és el cap visible d’un projecte homònim que barreja amb encert la chanson francesa amb el rock i les bases electròniques. Tot i que en directe es fa acompanyar per una banda de quatre membres, per a AUdiències es va presentar en solitari, armat només d’una guitarra acústica. Despullada de tot arranjament, Mon amour, je te quitte recupera la part més visceral de la música popular del país veí. L’entorn anònim d’un carreró qualsevol d’un barri obrer qualsevol sembla potenciar la cruessa d’eixe só nu.
Belga y andaluz a un tiempo, Álvaro Gastmans es la cabeza visible de un proyecto homónimo que mezcla con acierto la chanson francesa con el rock y las bases electrónicas. A pesar de que en directo se hace acompañar por una banda de cuatro miembros, para AUdiències se presentó en solitario, armado únicamente con una guitarra acústica. Despojada de todo arreglo, Mon amour, je te quitte, recupera la parte más visceral de la música popular del país vecino. El entorno anónimo de un callejón cualquiera de un barrio obrero cualquiera parece potenciar la crudeza de ese sonido desnudo.
………………………………………………………
Tinguerem ocasió d’estar amb Gastamans arran de la festa d’aniversari de Dress for Excess, la discogràfica de Moncofa amb la qual acaba de traure Nouvelles du grand possible, En aquella ocasió tocava amb Mégaphone ou la mort i Algora, altres dos bandes del segell. Com sempre en estos casos, anarem agafant els grups a mesura que completaven les seues proves de só. Donat el poc temps disponible, ens donàvem per satisfets amb un tema. Però Gastmans ens va oferir també Honte de vie. Per cert , en aquella festa nosaltres presentàrem AUdiències en societat.
Tuvimos ocasión de estar con Gastmans a raíz de la fiesta de aniversario de Dress for Excess, la discográfica de Moncofa con la que acaba de publicar Nouvelles du Grand possible. En aquella ocasión tocaba con Mégaphone ou la mort y Algora, otras dos bandas del sello. Como siempre en estos casos, fuimos cogiendo a los grupos a medida que completaban sus pruebas de sonido. Dado el poco tiempo disponible, nos dábamos por satisfechos con un tema. Pero Gastmans nos ofreció también Honte de vie. Por cierto, en aquella fiesta nosotros presentamos AUdiències en sociedad.