No fa encara deu anys, Darren Hayman omplia les sales a cada visita que feia a la nostra ciutat amb Hefner, la seua banda anterior. En aquell moment eren un xicotet fenòmen en les acaballes del britpop. Amb el temps s’han convertit en un referent per altres bandes britàniques. Tot junt són motius més que suficients per a que vulguèrem tindre’l, aprofitant que tornava amb els Secondary Modern.
Amb diferència, este ha sigut l’Audiències més accidentat dels que hem fet fins ara. I no només per les peripècies tècniques que varem patir i que ara no venen al cas. Fins el migdia del dia del concert no varem tindre la confirmació de que Darren estava disposat a gravar amb nosaltres. Però, en eixe moment ell ja estava de camí cap ací i no duïa instruments acúsitcs. Per això, el manager ens pregà que li portàrem una guitarra. En un parell d’hores “patejant” la ciutat i recorrent a la bona voluntat dels amics n’aconseguirem tres per a que triara. Amb una d’elles, després d’una tardana prova de só, ens va tocar Out of my league.
Todavía no hace diez años, Darren Hyaman llenaba las salas en cada visita que hacía a nuestra ciudad con Hefner, su banda anterior. En aquel momento eran un pequeño fenómeno en las postrimerías del britpop. Con el tiempo se han convertido en un referente para otras bandas británicas.Todo ello es motivo suficiente para que quisiéramos tenerlo, aprovechando que volvía con los Secondary Modern.
Con diferencia, éste ha sido el Audiències más accidentado de los que hemos hecho hasta ahora. Y no sólo por las peripecias técnicas que pasamos y que ahora no vienen al caso. Hasta primera hora de la tarde del mismo día del concierto no recibimos la confirmación de que Darren estaba dispuesto a grabar con nosotros. Pero, en ese momento, él ya estaba de camino y no traía instrumentos acústicos. Por esa razón, el manager nos pidió que le lleváramos una guitarra. En un par de horas “pateando” la ciudad y recurriendo a la buena voluntad de los amigos conseguimos tres para que pudiera elegir. Con una de ellas, después de una tardía prueba de sonido, nos tocó Out of my league.
………………………………………………………
La nostra intenció era, com no, gravar al carrer. En principi era factible perquè la prova de só havia d’acabar cap a les set i mitja de la vesprada. Però, tot es va retardar considerablement per raons totalment alienes al grup. Un accident amb els portaequipatges de l’avió va portar el batería a l’infermeria de l’aeroport de Barajas. De fet, quan la banda va arribar a la sala, duïa un vistós esparadrap de part a part del front. Tot i que la prova va ser ràpida, quan acabaren, ja era de nit i, es clar, ja no teniem llum per a gravar al carrer. A més, ens demanàren celeritat perquè el grup, comprensiblement, havia de sopar abans del concert. Malgrat la justesa d’horaris, Hayman es va mostrar en tot moment atent i professional. A penes un quart d’hora després de començar la gravació ens en anàvem amb dos cançons, la segona de les quals va ser Big Fish.
Nuestra intención era, como no, grabar en la calle. En principio era factible porque la prueba de sonido iba a acabar hacia las siete y media de la tarde. Pero todo se retrasó considerablemente por razones totalmente ajenas al grupo. Un accidente con el portaequipajes del avión llevó al batería a la enfermería del aeropuerto de Barajas. De hecho, cuando la banda llegó a la sala, lucía un vistoso esparadrapo de parte a parte de la frente. A pesar de que la prueba fue rápida, cuando acabaron ya era de noche y ya no teníamos luz para grabar en la calle. Además, nos pidieron celeridad porque el grupo, comprensiblemente, tenía que cenar antes del concierto. A Pesar de lo apretado del tiempo, Hayman se mostró en todo momento atento y profesional. A penas un cuarto de hora después de empezar a grabar nos íbamos con dos canciones, la segunda de las cuales fue Big Fish.
